Solidaritat amb les encausades del parlament!

El 15 de juny va ser convocada una acció que tenia per objectiu bloquejar el Parlament i amb això el primer paquet de retallades queaquell dia serien aprovades.

Clica la imatge per una versió més gran

Aquell dia vàrem demostrar que més enllà de les paraules estàvem disposades a passar a l'acció. Quan han vist de què som capaces -ja no tan sols d'indignar-nos, ja no tan sols manifestar-nos, sinó d'anar a pels responsables de tot això- han desplegat totes les seves armes mediàtiques per tal d'avalar les seves armes repressives. No en tinguem cap dubte: s'han molestat i molt. La gran violència que diuen haver patit no és altra que la d'haver de trobar-se cara a cara al carrer amb la gent que patim directament les seves decisions. Van viure en primera persona que els identifiquem com a responsables dels nostres problemes... i van tenir por. Kale borroka, guerrilla urbana, provocadores professionals... són algunes de les paraules que des dels mitjans de comunicació, els polítics i la policia ens han ofert. Pretenien llavors i pretenen avui fer-nos veure que allò que succeí aquell dia var ser una confrontació entre una minoria violenta i els i les parlamentàries on les ingènues indignades i la desbordada policia només eren personatges secundaris d'aquell espectacle. Amb la seva retòrica volen desplaçar l'autèntic problema de fons. Aquell dia, no ens oblidem, es pretenien aprovar els pressupostos que validaven les retallades que ens afecten a totes. El conflicte és entre aquelles que ens precaritzen encara més la vida i aquelles que ens hi resistim obertament. Aquell dia no eren 22 persones bloquejant el Parlament, érem milers, que ens jutgin a totes! Pretenen que a partir de la repressió sobre unes quantes la resta agafem por, però no deixarem de sortir al carrer. Vàrem anar-hi per moltes raons i són les mateixes per les que hi hauríem de tornar. Tot i així, no ens limitarem a lluitar bloquejant el Parlament, ho farem també al carrer, als llocs de treball, a les universitats i a on calgui. Perquè és amb la pràctica i no amb les paraules com podrem evitar que continuïn fent el que vulguin. Des del Poder se'ns diu que fer aquest pas és il·legal. Nosaltres responem que això no és important, que fem el que creiem convenient. Aturem una, cent i mil vegades el Parlament! Si ens toquen a una ens toquen a totes!

Han detingut al repero Lleidatà Pablo Hasel

Detenen al rapero lleidatà Pablo Hasel acusat de apologia del Terrorisme.

CORREGIM! EL LLOC DE LA CONCENTRACIÓ NO ÉS LA SUBDELEGACIO DEL GOVERN A LLEIDA, SINO DAVANT DE LA PAERIA (AJUNTAMENT DE LLEIDA) Aquest matí, per ordre de l'audiència nacional, els cossos repressius de l'estat han detingut al rapero comunista lleidatà Pablo Rivadulla, apodat Pablo Hasel. Han entrat a casa seva, la casa dels seus pares, l'han registrada tota i s'han endut al Pablo cap a Madrid sota l'acusació d' enaltiment del terrorisme. De moment no sabem gran cosa més. EN MOTIU D'AIXÒ, CONVOQUEM DEMÀ, 5 D'OCTUBRE, A LES 19:00, UNA CONCENTRACIÓ DAVANT DE LA PAERIA (al carrer major) PER EXIGIR LA SEVA POSTA EN LLIBERTAT SENSE CÀRRECS INMEDIATAMENT I PERQUÈ SÀPIGUIN QUE NO ESTÀ SOL. (si no sabeu qui és, podeu visitar el seu myspace www.myspace.com/hasel11 o buscar-lo al youtube) DIFONEU AL MÀXIM!

Aturem el desnonament de 5 famílies al C/ Sant Pau

El proper dijous 29 de setembre a partir de les 6:00 del matí, CONVOQUEM a tothom que pugui venir al c/Sant Pau 109 ( metro Paral.lel) per aturar el desnonament d'un bloc de pisos amb 5 famílies. Hi haurà esmorzar popular!

Si us plau, doneu el màxim de difussió possible. Per tal que entre tot@s aconseguim aturar el desnonament.

Video: http://www.youtube.com/watch?v=2M380wYRLoQ

MANIFESTACIÓ CONTRA ELS DESNONAMENTS I LA REPRESSIÓ POLICIAL

La COS se solidaritza amb Josep Garganté i Saturnino Mercadé

La COS se solidaritza amb  Josep i Saturnino, i exigeix  a la nova direcció de Transport Metropolitants de Barcelona la retirada de la denúncia i, a la Fiscalia, la retirada de tots els càrrecs.

Davant "les sancions absolutament desmesurades",  la Coordinadora Obrera Sindical (COS), vol expressar públicament tot el seu suport i solidaritat amb els dos  denunciats, així com el seu rebuig frontal al procés de persecució judicial i laboral al qual estan sent sotmesos per part de ladirecció de TMB i de la Fiscalia, des de fa anys, sobre tot arran de la victòria dels 2 dies de descans pel Comitè de Descansos. 

COMUNICAT DE SUPORT I SOLIDARITAT AMB ELS COMPANYS DE CGT-TMB SATURNINO MERCADER I JOSEP GARGANTÉ.

Absolució immediata pels dos companys!!
Prou de repressió contra el sindicalisme de classe i combatiu!!
Després de diverses actuacions repressives, denúncies, sancions, etc., durant els darrers anys per la seua actitud i compromís ferm per la defensa dels drets de tots els i les treballadores de TMB, araens assabentem d’una nova actuació repressiva contra els companys Saturnino Mercadé (anteriorpresident del Comitè d’empresa de TMB) i Josep Garganté (membre de la CUP de Barcelona), ambdós, militants de la CGT.

En aquest cas, la democràtica fiscalia ha fet una petició de 18 mesos de presó i 18 mesos de multa a raó d’una quota diària de 12€ (amb la responsabilitat personal subsidiària en cas d’impagament)per a cadascú d’ells.

Davant d’aquestes sancions absolutament desmesurades, des de la COS, volem expressarpúblicament tot el nostre suport i solidaritat amb els dos companys denunciats, així com el nostrerebuig frontal al procés de persecució judicial i laboral al qual estan sent sotmesos per part de la direcció de TMB i de la Fiscalia, des de fa anys, sobre tot arran de la victòria dels 2 dies de descanspel Comitè de Descansos.

Aquest nou procés penal ve produït per l’encomiable i abnegada feina sindical que tant en Josep,com en Saturnino porten anys desenvolupant, i que en aquest cas es va dur a terme defensantpúblicament en una roda de premsa, un treballador sancionat per la direcció de TMB. Així, en Josep i en Saturnino van explicar que, mitjançant una gravació penjada a internet, es va poder saber queun cap de l’empresa havia ordenat provocar un treballador per així poder-lo sancionar encara més.Llavors la reacció de la direcció de TMB va ser sancionar amb suspensió de 4 mesos de feina i sou en Josep i en Saturnino. Malgrat guanyar el judici, l’empresa llavors va iniciar un procés penalacusant-los d’atacar la intimitat i l’honor del cap de l’empresa i dels comandaments quan van ferreferència a la gravació durant la roda de premsa.

En definitiva, tot plegat no és res més que un nou atac de l’antiga regidora del PSC a l’ajuntamentde Barcelona Assumpta Escarp, junt amb els alts càrrecs de TMB, abans no passés tot a mans deCiU.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe inacional dels Països Catalans, trobem inadmissible aquest nou cas repressió sindical contra aquestsdos companys, per defensar amb honestedat els seus companys.

 Ens solidaritzem amb en Josep i en Saturnino, i li exigim a la nova direcció de TMB la retirada de ladenúncia i, a la Fiscalia, la retirada de tots els càrrecs.

Només uns corruptes poden tenir la poca vergonya de parlar de dret a l’honor... igual que els Camps, Millets, etc.

TMB explotadors i repressors!!

Per la solidaritat de classe... Si ens toquen a un, ens toquen a tots!!!
Prou de repressió contra el sindicalisme de classe i combatiu!!

 http://www.llibertat.cat/content/view/13461/1/

10 anys de l'assassinat de Carlo Giuliani, símbol de la resistència anticapitalista

Avui fa deu anys de l'assassinat a mans de la policia italiana de l'activista antiglobalització Carlo Giuliani, abatut a trets i després atropellat dues vegades el 20 de juliol de l'any 2011 en el marc d'una protesta contra la cimera del G8 a Gènova. Tenia 23 anys.

Avui fa deu anys de l'assassinat a mans de la policia italiana de l'activista antiglobalització Carlo Giuliani, abatut a trets i després atropellat dues vegades el 20 de juliol de l'any 2011 en el marc d'una protesta contra la cimera del G8 a Gènova. Tenia 23 anys. Giuliani es va convertir en un símbol de la lluita anticapitalista mundial i una víctima de la violència policial. Durant la contracimera on va morir Giuliani es van viure forts disturbis arran de les càrregues policials que atemptaven contra els manifestants que protestaven pel G8. Les Forces i Cossos de Seguretat italians, concretament policia estatal i policia militar, els coneguts carabinieri, van sufocar la protesta i van matar el jove Giuliani. El conductor i dos soldats que anaven en un Land Rover Defender van quedar bloquejats al costat d'un contenidor durant la retirada dels prop de 70 militars que eren a la plaça. antiglobalitzacioEl policia que va assassinar Giuliani va declarar que Giuliani els atacava amb un extintor, però l'agent va disparar-li dos trets a la cara. El jove va caure abatut a terra i llavors el camió on viatjaven els policies va passar dos cops pel cim del cos: va fer marxa enrere i marxa endavant per sobre de Giuliani, que va quedar aixafat. La policia va continuar carregant contra els manifestants al voltant del cos del jove ja mort fins que el serveis mèdics del Fòrum Social de Gènova van anar a auxiliar la víctima. Els càrrecs de l'agent que va matar Giuliani li van ser retirats quan la jutgessa va considerar que el tret no anava directament destinat al noi i que el policia havia actuat en legítima defensa malgrat que el jove anar desarmat. Tant l'autor de la matança com el conductor del cotxe en van sortir impunes. Amb tot, el metge forense declararia que Giuliani havia estat víctima d'un impacte directa i no pas d'"un canvi de rumb de la bala", tal com havia argumentat la jutgessa per no processar el policia. Giuliani s'ha convertit en un símbol de la resistència antiglobalització i de fet l'any 2003 una associació inaugurava una escola al Sàhara en honor al jove i el 2006 el partit Refundació Comunista van batejar la seva oficina amb el nom de Carlo Giuliani. Una solidaritat que s'ha traslladat també al món de la música, i de fet existeixen prop d'un centenar de cançons dedicades al jove.

Mira també: http://www.llibertat.cat/content/view/13414/1/

27è Aniversari de la mort de Toni Villaescusa

Josep Antoni Villaescusa i Martín(“Maria Lluïsa” ) nasqué el 26 de febrer de 1957 a Quart de Poblet (l'Horta), fill de valencià i aragonesa. Tot i que el seu pare sabia parlar un valencià molt correcte, a la llar familiar sempre parlaren en castellà, que fou la llengua habitual de Josep Antoni fins que, ja adult, prengué la decisió ferma de recuperar el català i no renunciar-hi mai més.

Als 7 anys emigrà a Darmstadt (Alemanya) amb la família. Dos anys després, els pares, que hi continuaren treballant, enviaren el fill als escolapis com a intern (a Molina d'Aragó, Saragossa i a València).

L'Esquerra Independentista homenatjarà Toni Villaescusa en el 27è aniversari de la seva mort

Començà a freqüentar els cursos de Llengua «Carles Salvador», i progressivament anà prenent consciència nacional i social, fins identificar-se com a independentista i com a comunista.

El juliol de 1980 es va casar amb Antònia Flores, filla d'uns andalusos emigrats a Alemanya, on s’havien conegut i el lloc on havien fet amistat durant les estades sovintejades que en Josep Antoni hi feia. Tot i la cultura andalusa-alemanya de la seva companya, en Josep Antoni, d’ençà del 1979, sempre li havia parlat en català, llengua que ella també aprengué a estimar, a parlar i a defensar.

La parella s'havia instal.lat a Castelldefels i treballaven a Barcelona, en dues empreses alemanyes. Josep Antoni continuà estudiant alemany, electricitat, i és en aquesta època que, en el seu afany de millora i perfeccionament personal, conegué el naturisme i en fou un entusiasta i un seguidor coherent de les doctrines naturistes, fins al punt que, a les portes de la mort, greument ferit i amb uns dolors terribles, rebutjà els antibioòtics i els calmants químics amb què els metges volien atenuar-li el dolor físic que hagué de patir fins que perdé el coneixement.

El 1981 entrà a militar al PSAN. També va impulsar la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra, del qual fou un dels seus precursors a la comarca. Residí a Castelldefels a principis dels anys vuitanta. Al tombant del 1982-1983 deixà de militar públicament a les organitzacions i col.lectius en què estava adscrit. Pel febrer de 1983, no podent aconseguir la prorroga del contracte laboral, se'n tornà a València on obrí un restaurant amb els seus pares. Un any i mig més tard, fidel als seus ideals de justícia i amor a la seva terra i a la seva classe social, resultava greument ferit per l’explosió accidental d’un artefacte que anava a col.locar a les oficines de I'INEM d'Alzira. Era la matinada del 20 de juliol de 1984. Unes hores més tard, després d'una dolorosa agonía que suportà amb molta serenitat, perdia el coneixement i moria a l’Hospital de la Fe de València. Poc després Terra Lliure assumia la militància clandestina d’en Toni Villaescusa.

http://www.llibertat.cat/content/view/13397/1/

LIPDUB - KUKUTZA

Video: http://www.youtube.com/watch?v=e2VieT5ksyo&feature=player_detailpage

Manifestació:

  

                                                          

La CGT denuncia TMB per una possible malversació de fons públics, apropiació indeguda i estafa

La denuncia es basa en una sentència laboral que declara discriminatori i sense cobertura legal l’alliberament de part dels sindicalistes d’UGT i CCOO, en aquella empresa. Aquesta pràctica suposa un cost indegut de gairebé 20.000 euros al mes, del que es fa càrrec - en part - l’erari públic, segons la CGT. 

Segons la sentència dictada el passat 30 de desembre de 2010 per part del Jutjat de lo Social nº 25 de Barcelona, tres alliberats sindicals d'UGT i un de CCOO haurien de cessar com alliberats sindicals per incorporar-se immediatament al seu lloc de treball a autobusos de TMB.  

A més d'anul·lar els alliberaments sindicals d’UGT i CCOO (que costen 185.000 euros l’any, en part, a l’administració pública), la sentència obliga a TMB a indemnitzar a CGT amb 1.500 € per danys i perjudicis en declarar l'existència de vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical.

Com que la Direcció de TMB no feia efectiva la sentència, CGT va demanar a la Jutgessa la execució de la mateixa, sol·licitud que va ser acordada en data de 19 de maig de 2011. A data d’avui, 18 de juliol de 2011, la direcció de TMB segueix incomplint la sentència, segons la CGT.

És per aquest motiu que el sindicat ha denunciat  l'atorgament de crèdit sindical indegut davant de la Fiscalia de la Audiència Provincial de Barcelona, que serà qui determini si aquesta pràctica suposa la comissió d’infraccions delictives, com podrien ser la de malversació de fons públics, apropiació indeguda o estafa entre d’altres.

En el cas de que els fets no fossin considerats com delictius, els mateixos podrien ser investigats per d’altres organismes com la Sindicatura de Comptes, encarregada de fiscalitzar la negligència en la gestió econòmica de la empresa i la irregularitat de la seva quantiosa despesa, assenyla la CGT.

A més a més, la CGT denuncia públicament:

1.- La Direcció política de TMB (Assumpta Escarp i Dídac Pestanya) no està acomplint ni la legalitat vigent ni el contingut d’una resolució judicial.

2.- Els sindicats UGT i CCOO no estan obligant als seus alliberats sindicals a tornar al seu lloc de treball, tot i l’existència d’una sentència que així ho imposa.
3.- La empresa està destinat fons públics, provinents dels impostos de la ciutadania al pagament d’un crèdit sindical indegut que troba el seu origen en la discriminació i la connivència entre la Patronal i els Sindicats anomenats "majoritaris".


4.- En temps de retallades, la Direcció de TMB segueix malgastant diners públics alhora que retalla els serveis d'autobusos al carrer.

Cronologia dels fets:


Presentació de la demanda el 3 de juny de 2010:
La secció sindical de CGT a autobusos de TMB va presentar una demanda als jutjats de Socials de  Barcelona en la qual es denunciava el comportament discriminatori de la Direcció de TMB envers la CGT. La demanda es va fonamentar en la documentació que va haver d'aportar TMB per exigència judicial, i en base a la qual es va evidenciar que TMB atorgava un tracte de favor a CCOO i UGT a través d’alliberaments i hores sindicals per sobre dels que els corresponen per llei i per conveni.


Judici del 13 de setembre de 2010:
En l'acte judicial des de CGT es quantifica l'excés d'hores sindicals d'UGT en 5.855 hores i el de CCOO en 3.380 hores, el valor econòmic del qual, sense comptar les cotitzacions a la seguretat social, ascendeix a 185.000 euros/any.


Sentència del 30 desembre de 2010:
El Jutjat de lo Social nº 25 de Barcelona va dictar una sentència estimant la demanda de CGT i per tant, determinant la discriminació i vulneració del dret sindical i exigint que Autobusos de TMB cessés d’immediat en aquella pràctica i deixés sense efecte el tracte de favor dispensat a CCOO i UGT.


Resolució del 19 de maig de 2011:
A dia d’avui i a pesar de que tant la Direcció de TMB com UGT i CCOO van recórrer la sentència, CGT ha exigit la execució de la mateixa, i així ho ha estimat la Jutgessa, atès el caràcter especial de la matèria objecte de litigi, que faculta la execució de la sentència sense esperar a que el Tribunal que resolgui els recursos plantejats dicti la sentència definitiva.


6 de juny de 2001; la Direcció de TMB segueix ignorant la resolució judicial:
Malgrat haver estimat la execució de la sentència, la Direcció de TMB segueix a dia d'avui incomplint les seves determinacions, i els alliberats d'UGT i CCOO segueixen fent ús de les hores de crèdit sindical indegudes que la Jutgessa ha declarat com il·legals. Per tant, cada mes, es segueix girant un sobre cost indegut de  gairebé 20.000 € davant de la passivitat de la administració pública.


8 de juliol de 2001, CGT d’Autobusos de TMB presenta denuncia contra TMB a la Fiscalia:
Per aquets motius, la CGT opta per a denunciar davant de la Fiscalia de la Audiència Provincial de Barcelona la actuació de TMB, per si la mateixa fos constitutiva de delictes com els de malversació e fons públic, apropiació indeguda o estafa, entre d’altres. Igualment, s’ha presentat un escrit davant de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, de la Síndica de Greuges de Barcelona i del Síndica de Greuges de Catalunya, per a que investiguin la gestió de la empresa TMB i molt concretament la seva gestió econòmica en el marc de la qual es dóna aquest sobre cots tant quantiós per a l’erari públic. 

http://www.llibertat.cat/content/view/13342/1/

"Fallida parcial" Grega i Europa s' enfonsa..

Aquest matí ja es parlava d' una "fallida parcial" de Grècia i les conseqüents perdues en les borses. La por està amb que si realment Grècia fa "fallida" la situació d' aquest país s' extendrà a altres països com Italia, Espanya i Portugal.
El sistema capitalista i les seves estructures de poder estan tocant cada dia més baix, la bombolla ha esclatat a Grècia i pareix que sols ha sigut un començament.

El poble grec ha demostrat estar disposat a oposar-se firmement devant de l' ofensiva capitalista i ha escollit resistir i enfrontar-se a aquest sistema que ens explota i esclavitza. Una lluita molt digna, en la que necessitaran tot el suport i la solidaritat de la resta del món per fer front a la repressió que pateixen i patiran a cada pas.

Nombrosos economistes ens diuen que aquest sistema ha tocat fons i el pitjor està per arribar, els polítics responen als interessos del capital aplicant-nos les famoses retallades i una serie de mesures per sofocar aquest incèndi que crema i crema i no hi ha forma de sofocar-lo.

Mentre les explotades, ens veiem amb l' obligació d' organitzar-nos i començar a crear alternatives per a resistir als atacs del capital, els companys/es grecs ens estan marcant el camí amb l' organització dels explotats , als barris, al treball, a les escoles, a les universitats, a les presons... per poder respondre als presents i futurs atacs.
Aprofitem el moment i cridem als companys i companyes, creem xarxa, organitzem una resistència capaç de fer front a tot aquest feixisme encobert, juntes ho podem tot i ho hem demostrat.